Treballar amb la natura és un risc perquè ella és la que mana, però és fantàstic. Veus el resultat en el celler, i et deixa una satisfacció molt enriquidora al veure que ha valgut la pena l’esforç de tot l’any.
Aquest mes us volem apropar al cultiu de la vinya, bàsic per obtenir aquests vins ecològics tan excepcionals, i que necessita tantes hores de treball. Per això us presentem el Ramón Berge, pagès de Can Roda, que juntament amb l’Ahmed són els encarregats de treballar tot l’any les nostres vinyes.
L’entrevistem per saber com és la seva feina en el dia a dia i conèixer la seva opinió sobre el futur de la viticultura en el nostre territori.
A continuació, trobaràs amb una entrevista molt personal i honesta sobre el món de la vinya, i plena d’història. No pots deixar-la passar!
Què vas pensar quan et vam proposar de cuidar les vinyes i treballar amb nosaltres en aquest nou projecte de la Masia?
La veritat que vaig quedar molt sorprès, ja que va ser en un moment una mica especial, que el recordaré mentre volti per aquest món. Després de moltíssims anys de no cuidar vinyes, potser és l’últim que m’hagués passat pel cap, i a més cuidar vinyes que de jovenet havia anat a collir raïms per guanyar diners i posar gasolina a la moto. Quant em vau explicar el què volíeu fer no m’ho vaig pensar gens, i ara mateix no ho canviaria per res. Treballar amb la natura és un risc perquè ella és la que mana, però és fantàstic.
T’agrada cuidar i recuperar vinyes velles del nostre entorn?
Li tinc molt de respecte, perquè segons el temps que fa, ens domina. Però quant ajudes a fer viure aquests troncs tan vells, i donen fruit, és una satisfacció que és difícil d’explicar. Al igual que tenir un any tan dolent com el passat. Tampoc es pot explicar la decepció tan gran que t’envolta. Voltar pel mig de les vinyes, per mi és com voltar per el pati de casa.
Què en penses d’anar recuperant les vinyes del nostre entorn i cuidar les per tal de que al final es pugui veure tot l’esforç en el vi?
És una mica difícil d’explicar, les sorpreses que et dona la vida. Estem cuidant vinyes que el meu oncle va arrencar del bosc per sembrar-les com les de Torrento. Gairebé totes les altres a saber qui les cuidava. I ara ser jo el que esta per aquí el mig, m’agrada. I després de tot axó, veus el resultat en el celler, que et deixa una satisfacció molt enriquidora al veure que ha valgut la pena l’esforç de tot l’any. Però en compte, que ja tenim que començar l’anyada que ve.
Tota la vida has viscut a Martorelles, què és el que més t’agrada d’aquestes muntanyes que envolten el nostre poble? Podries dir-nos alguna singularitat especial?
Si, sóc fill de Martorelles, però vaig estar vivint durant 10 anys a Granollers, i ara he anat més cap a les muntanyes de la Serralada de Marina, estic vivint a Sta. Maria de Martorelles. Jo, cap a casa. Gràcies al nostre retorn, sóc a Can Roda. Son unes muntanyes que fins fa un temps no molt llunyà estaven plenes de vinyes i cirerers.
Qui no ha provat les cireres de Martorelles? Si ara fas un vol per les muntanyes de la Serralada trobes un cirerer al vell mig del bosc, no és que hagi nascut allà el mig, sinó que vàren ser sembrats amb feixes plenes de cirerers o al mig de les vinyes. Això vol dir que el que ha nascut allà al mig, és el bosc, perquè s’han deixat els conreus. Per això recuperar vinyes d’aquestes m’omple moltíssim.
T’agraden els vins que s’obtenen a partir del raïm de les vinyes que tu cuides?
Home, només faltaria! La nostre feina l’intentem fer el millor que podem, fins i tot a vegades hem de corre per arribar a cap, però el nostre secret el tenim amb l’Enric, l’enòleg, que els hi dóna el toc de gràcia. La veritat que en tenim de molt bons.
Així doncs, el Ramón és un apassionat del territori i dels vins que conrea. Vine a fer una visita al celler i a tastar els nostres vins per entendre’l encara millor. A què esperes?
